L’exposició consta de 69 obres, seleccionades de la col·lecció particular de Luis Ardevínez, artista multidisciplinari. Aquesta la va començar a mitjans dels anys 70, concretament en 1976 amb la compra de dos aiguaforts, un d’Arcadi Blasco i un altre de Francisco Álvarez, l’import dels quals es va destinar als presos polítics de la dictadura argentina. La col·lecció ha anat ampliant-la desprès, al llarg de 40 anys d’intercanvis d’estampes amb altres artistes i amb noves adquisicions i en sí és una mostra del que ell mateix va viure, de primera mà, en aquella època i del seu compromís artístic, polític i cívic.
En aquesta es poden observar una àmplia mostra de les diferents tècniques utilitzades en l’obra gràfica original i arreplega una gran varietat de moviments i estils artístics. Com a complement, la mostra conté catàlegs, llibres, calendaris, discos, postals i carpetes. El contingut de la mateixa ha sigut dividit per escoles i ordenat cronològicament. L’exposició conté obra del grup ‘El Paso’ de Juana Francés i Serrano, del grup ‘Z treballs’ de Manolo Gil; del Grup Bulto serigrafia de Carme Jorques, junt amb una altra, Constante Gil, representant una escena del mític Café Madrid a València, del qual era propietari, lloc de tertúlies d’artistes i intel·lectuals -Constante va ser l’inventor de la popular beguda Aigua de València-.
A es troben tres components del grup Realistes de Madrid: Amalia Avia, Antonio Lopez i Julio Lopez Hernandez. Del grup Alcoiart, una litografia de Sento Masiá i litografia d’Antoni Miro. S’exposa una mostra d’art Pop de Anzo, Eduardo Arroyo, Cillero… Podem veure estampada en litografia l’última carta des de la presó escrita per Miguel Hernández a la seua dona Josefina, editada per a la carpeta ‘Dels pobles d’Espanya a Oriola, 1976’.
Amb la present mostra, el Fòrum vol recuperar la memòria històrica a través de l’art, recordar a aquells i aquelles artistes que van haver de marxar a l’exili i també als que es van quedar i van lluitar contra la dictadura, denunciant les injustícies i comprometent-se amb els moviments del canvi i les llibertats; fins i tot, pagant amb presó per les seues idees. “Artistes generosos que volien fer arribar l’art al poble, fent-lo assequible a través de l’obra gràfica”, resa el comunicat.
“Recuperar la Memòria és una activitat sociocultural que es pot manifestar mitjançant moltes vessants i caben tota classe de persones. El Fòrum volem donar-li un caràcter transversal, perquè no cap d’altra manera. El buit històric que ens va deixar el franquisme afecta a tothom i cal continuar reivindicantlo. Després de més de 40 anys d’haver acabat amb la dictadura, hem d’anar descobrint d’una manera pedagògica el que van suposar els anys 30 del segle passat i les dècades de dictadura”.
“Tindre una actitud indiferent davant de la nostra pròpia Memòria Històrica i Democràtica seria menysprear i amagar el sofriment de les persones assassinades, empresonades i exiliades. A més, ho hem de fer sense cap actitud venjativa, tal com ens hem proposat fer-ho els membres del Fòrum”, segueix el comunicat.
L’obra gràfica, ‘Artistes de l’exili i la lluita’, que presenta Luis Ardevínez en esta exposició, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Alcoi, del Centre Cultural Mario Silvestre, la Càtedra Antoni Miró, Art Contemporani de la Universitat d’Alacant i el Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica a Cocentaina, és una mostra important de la capacitat que tenen les arts plàstiques de fer pensar a la societat. Aquesta exposició no pretén fer cap denúncia, solament “pretenem que ens ajude a reflexionar a través del subtil missatge dels quadres i els seus autors”. L’obra estarà exposada els mesos de juliol, agost i setembre de dilluns a divendres en horari de matí de 11:30 a 13:30h.
A més, el Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica de Cocentaina realitzarà altra activitat el dia 14 de juliol, a les 19:00h, que consistirà en una taula rodona sobre la República, ‘Passat, present i futur’.
