Aquest passat diumenge ha tingut lloc una jornada de portes obertes al jaciment prehistòric del Salt, a la ciutat d’Alcoi. L’activitat s’ha dut a terme seguint totes les mesures sanitàries establertes, amb dos grups de 25 persones que van fer prèviament la reserva. Les persones assistents han conegut de primera mà com seria Alcoi durant la Prehistòria Paleolítica. Han tngut informació de les condicions ambientals del període en qüestió, obtingut dades precises sobre la biomassa, o conegut aspectes clau de la vida dels caçadors recol·lectors que aleshores habitaven les valls alcoians.
Tot això gràcies al resultat de dues dècades d’intenses investigacions en un dels enclavaments arqueològics més importants de la Mediterrània Occidental per estudiar a les poblacions neandertals: el jaciment paleolític del Salt i el seu entorn. Aquest racó protegit per un imponent penyasegat, integrat en una formació travertínica de dimensions espectaculars i de gran interès geològic, hi ha un dipòsit arqueosedimentari resultat de l’activitat natural i humana al llarg de milers d’anys.
En concret, les datacions per diferents mètodes indiquen que les ocupacions més antigues documentades fins al moment en el jaciment es retrotreuen fins fa uns 60.000 anys. A partir de llavors i de manera recurrent la població neandertal, articulada en grups no molt nombrosos, va triar aquest enclavament per instal·lar-se, atrets per un biòtop ric i divers, amb formacions lacustres i lacunars i abundants recursos litològics, el que convertia a aquest sector de la muntanya alcoiana en un lloc idoni per a la implantació humana.
Les excavacions arqueològiques dutes a terme al jaciment han permès traure a la llum les restes de successius campaments organitzats al voltant de fogueres, tan ben conservades que semblen acabades de ser extingides. Al voltant d’aquestes s’acumulen múltiples evidències de les seves activitats cinegètiques: de la producció d’eines lítiques en sílex, així com de les activitats culinàries, relacionades sobretot amb la ingesta de carn, principalment de cérvol, cavall i cabra salvatge.
Aquesta situació es perllonga fins fa uns 45.000 anys. A partir d’aquest moment, es detecta una recrudescència de les condicions ambientals, les temperatures semblen refredar-se i es documenten indicis de aridificació. Aquest canvi en les condicions climàtiques coincideix amb un afebliment de la presència humana al Salt i, finalment amb la seva desaparició. Totes les dades apunten a un despoblament de la zona fa uns 43.000 anys.
