Joves Agricultors ASAJA Alacant i ASAJA Múrcia s’uneixen en la denúncia a la Unió Europea per la deixadesa i impassibilitat davant l’entrada massiva i lliure de productes de tercers països que penetren en els nostres mercats gràcies als acords comercials que mantenen actius i que pretenen ampliar. Per això, totes dues organitzacions asseguren que és hora de plantar-se i establir límits i mesures clares per a tots i insten, tant al Consell com al Govern de la Regió de Múrcia, al fet que lideren el canvi d’uns acords que no sols estan afonant els preus dels productes per la competència deslleial que genera la seua entrada en plena campanya espanyola, sinó que posen en risc les plantacions per la d’introducció incessant de més plagues importades.
Joves Agricultors ASAJA Alacant i ASAJA Murcia, organitzacions agràries majoritàries de les dues principals províncies productores de llima d’Espanya (més del 80% de la producció nacional es concentra en aquesta zona), han unit les seues veus per a denunciar els acords comercials que signatura i té previsió d’ampliar a més països la Unió Europea i, pels quals, es permet l’entrada lliure i massiva de productes de tercers països, generant una competència deslleial gravíssima que afona els preus dels seus cultius i, a més, els exposa a plagues. Precisament, un carregament de llimes procedents de l’Argentina paralitzat fa dies en el port de Cartagena per contindre 30 deteccions de taca negra, va fer saltar recentment les alarmes, ja que temem que el Govern Central o Europa hagen actuat tard i malament i s’haja pogut filtrar producte als nostres mercats. Per això, i davant la desprotecció i l’abandó absolut que sent el sector, sol·liciten a la Generalitat Valenciana i al Govern de la Regió de Múrcia que abanderen un canvi urgent en la política d’acords comercials d’aquest tipus, que posen contra les cordes el nostre sistema agroalimentari, el qual ha demostrat el seu paper estratègic i essencial, durant la crisi del Covid-19.
En aquest sentit, la problemàtica de noves plagues procedents de fora de les nostres fronteres és cada vegada més creixent i preocupant i, com assegura José Vicente Andreu, president de ASAJA Orihuela, “s’ha constatat que les tenim ací per negligència en els controls duaners. Per citar algunes, podem parlar de la Xylella fastidiosa i la difícil situació en la qual ha deixat als productors d’ametla del nord d’Alacant, que estan veient com per protocol europeu s’estan destruint els seus arbres i el seu mitjà de vida situant-los en una situació d’indefensió total. També és de rebut parlar de la plaga de la Pulvinaria a la Vega Baixa, que avança sense control i amb unes pèrdues milionàries. I en la zona de València i Castelló, del Trips de l’Orquídia i el Cotonet de Sud-àfrica, que està suposant l’absoluta ruïna”.
La llima, un dels cultius més importats
Sens dubte, un dels cultius més perjudicats per la lliure importació és la llima, que veu com les produccions procedents de l’hemisferi sud, principalment de l’Argentina i Sud-àfrica, que venien a cobrir l’època estival en la qual a Espanya no hi ha producció, cada vegada avancen més la seua entrada i se solapen amb la nostra campanya. Com ha ocorregut enguany en la recta final de la llima Verna, que fins a final de maig estava registrant bones cotitzacions en camp, a causa de l’alta demanda afavorida per l’augment de consum provocat pel Covid-19, i que per culpa de l’avançament de les importacions va veure trencat el final de la campanya amb la caiguda d’un 55% del seu preu en menys de 15 dies, quan encara quedaven llimes en les finques per a tallar. Per si això fóra poc, la llima espanyola també està suportant les importacions de Turquia, que comencen després d’estiu, coincidint amb l’inici de la Llima Fina nacional, per la qual cosa no respecten el nostre calendari i, a més, es produeix sense cap mena de restriccions ni contingents i sense cap mena de reciprocitat.
Recuperar el mercat rus
Dins del mateix context, el portaveu de ASAJA Múrcia apunta també que “la campanya de llima Verna ha tingut una excel·lent qualitat i uns preus acceptables fins a l’arribada de les importacions, i un altre gran repte ara és crear una autèntica imatge de marca per a la llima d’Espanya i aconseguir la reobertura del mercat de Rússia, que és fonamental per al nostre sector, i que continua tancat als nostres cítrics, fruites i hortalisses des del 2014”.
