Des de la crisi econòmica global que va esclatar al 2008, la ciutat d’Alcoi ha vingut perdent població pràcticament fins pràcticament l’inici de la present dècada. Durant eixa etapa, el tancament d’empreses i la manca d’oportunitats laborals i vitals van provocar que la ciutat dels ponts reduira la seua població per davall dels 60.000 habitants. Una xifra que sempre ha suposat una barrera psicològica per a una ciutat que va veure perillar durant la crisi el seu paper de refent a les comarques de l’Alcoià, El Comtat i la Foia de Castalla.
Ara, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha establert la seua proposta de nombre d’habitants en funció de les dades que baralla per a Alcoi, situant el total de població de la localitat en 61.376 habitants. Ara bé, aquesta dada pot veure’s modificada a l’alça degut a que l’ens no té en compte a aquells estrangers que no hagen renovat el seu empadronament després de 2 anys vivint a la ciutat. El nombre de residents alcoians a 1 de gener del 2025 s’apropa al màxim de la ciutat en el present segle, que data del 2009 i que situava el total en 61.552 habitants.
Menys atur i més formació
Un indicador que explica aquesta realitat és el menor índex d’atur que es registra a Alcoi, que ha vist reduir-se el nombre de persones sense treball de les 7.221 del 2011 a les menys de 4.500 actuals. Dades que deixen el total de persones amb treballa a la capital de l’Alcoià fregant les 17.300.
A més, els habitants d’Alcoi estan cada vegada més formats, ja que el propi INE estableix que el percentatge de veïns amb estudis universitaris ha passat de l’11% en 2021 al 14% en 2024. Un indicador que es refereix especialment a les dones residents a Alcoi, que superen als homes en quant a formació per vora mil habitants.
Les dades han sigut molt ben valorades de l’Ajuntament d’Alcoi, que considera que la ciutat està cada vegada més orientada per a oferir una elevada qualitat de vida als seus residents. Tot mesclant el benestar que facilita el seu entorn natural amb les oportunitats laborals i formatives del seu teixit econòmic i educatiu.
