Biar ha celebrat una espectacular Entrada dins de les seues Festes de Moros i Cristians, tot i l’amenaça de pluja. Les 7 comparses han desfilat pels carrers del centre de la localitat en una nova mostra de la cultura i les tradicions de la zona llevantina. Centenars de persones, tant biaruts com visitants, han viscut l’esdeveniment als carrers de la població.
La localitat de Biar, pertanyent a l’Alt Vinalopó però amb un lligam cultural ineludible amb l’Alcoià, El Comtat i la Foia de Castalla, celebra durant aquestes jornades les seues Festes de Moros i Cristians. Ho ha fet mirant al cel, després d’una setmana meteorològicament complicada per les tempestes ocasionals que han deixat importants ruixats a la zona. Durant tot el dijous, dia gran dels festejos amb l’Entrada, centenars de festers i milers de visitants han vist com ni el vent ni les escasses precipitacions registrades ha sigut capaces d’aturar les ganes de festa.
Pel matí, el res de l’Àngelus i la interpretació de peces per part de les bandes de música de les 7 comparses ha deixat pas a una vesprada que tot i el gris del cel, ha respectat la celebració de l’Entrada. La desfilada l’ha obert la Unió Musical de Biar, que ha deixat pas a la capitania de la comparsa Blanquets, amb al·legories a la creu que identifica al bàndol cristià. Tot en un esdeveniment que ha congregat a milers de biaruts i visitants als carrers cèntrics de la població, per on discorre el trajecte de l’Entrada dels Moros i Cristians de la localitat.
Blavets, Maseros i Estudiants han seguit als Blanquets per a tancar la desfilada de les tropes cristianes, a les que ha seguit el bàndol de la mitja lluna. Moros Vells, Tariks i Moros Nous han completat una sumptuosa desfilada reflectint un oasi, habitual a les terres natals de les tropes mores. Tot en un dia en que Biar es converteix en pol d’atracció de centenars de persones arribades de tots els racons de la província d’Alacant per a gaudir d’una nova mostra de la cultura i les tradicions de la zona.
Les jornades de divendres i dissabte estan dedicades a les ambaixades i batalles d’arcabusseria, mentre que el diumenge el protagonisme és per a la patrona, la Mare de Déu de Gràcia.
