Els embassaments ubicats a l’interior de la província d’Alacant tenen suficients reserves per a abastir les necessitats de la zona, tant per a subministrament com per a reg. Una realitat possible gràcies a les precipitacions caigudes durant la primavera, i que han salvat l’any hidrològicament parlant. No sols els pantans tenen reserves gràcies a les pluges de la primavera; també els aqüífers han salvat la temporada al temps que els boscos encara tenen una relativa humitat.
L’any 2019, especialment en els seus inicis, ha sigut un dels més secs de les darreres dècades. Un fet que feia pensar en un exercici terrible per a les comarques de l’Alcoià, El Comtat i la Foia de Castalla en quant al volum de reserves hídriques per a afrontar l’etapa estival. Afortunadament, durant la primavera s’han produït quantioses pluges que, tot i donar-se durant les vacances de Setmana Santa, han sigut molt beneficioses per a mantenir les reserves hídriques a la muntanya. Sense eixes pluges, l’estat de pantans, aqüífers i del propi camp i boscos seria prou pitjor.
A alguns punts de l’interior alacantí es van superar els 300 l/m2 durant l’episodi de pluges de la primavera, concentrat en 4 jornades de pluja continuada. Una xifra que suposa més de la tercera part de les precipitacions anuals a bona part de les poblacions de l’interior alacantí, i que ha aconseguit que els principals embassaments de la zona tinguen suficients reserves per a afrontar l’estiu amb garanties. A dia de hui, pantans com el de Beniarrés es troben per damunt de la meitat de les seues reserves, fet que assegura el subministrament cara a l’estiu.
La situació de les reserves a Beniarrés és pràcticament calcada a la de la resta de pantans repartits per la província. Alguns, com el de Tibi, pràcticament només tenen una funció de reg i no de subministrament. Guadalest i Amadorio també es troben per damunt de la meitat de les seues reserves. No obstant, a l’Alcoià, El Comtat i la Foia de Castalla, les poblacions es nodreixen d’aigua mitjançant aqüífers, que també han sigut recarregats notablement per les precipitacions de la primavera. Un fet de capital importància per a evitar talls en el subministrament en uns mesos en els que les precipitacions són casi nul·les.
Les pluges de la primavera a l’interior alacantí també han permès que les muntanyes no registren un índex excessivament baix d’humitat, cosa que dificulta la proliferació d’incendis forestals.
