La Xaranga el Xatet, composada per músics de la Foia de Castalla, ha participat al Festival Europeu de Folklore conegut com Europeade, que va tindre lloc en Portugal la darrera setmana.
Els propis membres d’aquesta jove xaranga, Marcos, Manu, Cris, Isa, Héctor, Kike, Laura, Kotu, Maria, Pablo, Quico, Urenyeta, Rafa i Soraya, han enviat aquest escrit narrant-nos la seua experiència a l’Europeade 2018.
“Ara que ja estem en casa i ens hem recuperat del viatge, volem deixar constància per escrit de la nostra experiència en l’Europeade 2018.
El 24 de juliol va ser el nostre dia més matiner de tot l’estiu. Encara no havia acabat d’eixir el sol quan vam mamprendre el viatge cap a l’altra punta de la península.
Vam arribar a Viseu (Portugal) de nit, cansats però satisfets, i la mar de motivats per “falar português”.
El dimecres 25 el vam dedicar a conèixer la zona. Vam veure la catedral de Viseu, els seus parcs i carrers i les places més destacades. I els bars i cafeteries, com no!
El dijous 26 vam fer una visita a Oporto i ens vam enamorar de l’oceà Atlàntic, de la desembocadura del Duero i dels carrers empedrats i empinats, les cases estretes i altes, el vi, el suro, el menjar i el tramvia.
Divendres i dissabte ja vam tenir actuacions i, deixant la humilitat a banda, hem de dir que vam ser l’ànima de la festa. Per on passàvem, la gent aplaudia, ballava, se’ns tirava damunt, en demanaven una altra i una altra i una altra… i, si som sincers, nosaltres, fent música, vam gaudir més que ningú.
Entre diumenge i dilluns vam tornar a casa, refermats en la convicció de ser uns afortunats per haver triat la vida del músic i emportant-nos de Viseu una experiència que recordarem sempre amb un somriure.
Ara només ens queda donar les gràcies, i ho fem amb unes paraules escrites pel membre més jove del grup:
Gràcies, Viseu,
per reunir tot el folklore
als teus carrers.
Ens has ensenyat que no sols
hi ha diferències entre països,
sinó que també en un mateix país
hi ha diferències.
Ens has refermat que la música i el ball
és el llenguatge universal,
però, a més, ens has demostrat
que tampoc entén de fronteres.
Gràcies, Viseu,
per mostrar-nos eixos somriures
desconeguts a l’hora de ballar,
i els bells balls que ocasionava fer música.
Ens has cobert amb el teu cel estrellat
a les nits de festa i goig,
i ens has acompanyat amb un cel blau
en cada actuació.
Ens has fet gaudir
dels teus parcs al centre de la ciutat
on, replets d’ambient folklòric,
la tristor no sorgia en cap moment.
Gràcies, Viseu,
per obrir-nos les teues portes,
per fer-nos oblidar les nostres diferències
i unir Europa amb la música i el ball.
(Javier Ureña Andreu)”
