L’interior alacantí viu un dels anys més estranys que es recorden, amb un hivern primaveral rematat amb un inici de la primavera amb precipitacions, inclús de neu. Tot i això, les pluges caigudes enguany no arriben ni al 10% del que sol ser habitual durant l’hivern, pel que, de no millorar la pluviometria, camps i aqüífers podrien veure’s afectats cara a l’arribada de l’estiu.
Aquest dimecres 20 de març és la data en que entra la primavera. Una estació en la que la natura mostra de nou el seu esplendor, més encara a una zona com la muntanya alacantina, on es concentra la major part de la massa forestal de la província. Moltes espècies vegetals viuen durant aquesta etapa de l’any el seu moment d’esplendor amb la floració, després d’un hivern en el que s’han tractat de protegir de les baixes temperatures. No obstant, l’hivern 2018-2019 ha sigut un dels més estranys que es recorden en els darrers temps a la zona.
Habitualment, l’hivern és l’estació de l’any en que més precipitacions es produeixen a l’Alcoià, El Comtat i la Foia de Castalla. Una situació que enguany no s’ha produït a l’interior alacantí, on s’han registrat precipitacions molt per davall de les que solen ser habituals. A pesar d’això, la primera jornada de la primavera, la de dimecres 20, ha sigut paradògicament una de les més fredes de l’any. Inclús s’han arribat a produir precipitacions en forma de neu als cims de les comarques. Una situació que contrasta amb la sequera i la calor que han caracteritzat l’hivern.
Tot i la nevada d’inici de la primavera, més anecdòtica que quantiosa, les dades de precipitació en el que ha transcorregut de 2019 a l’interior alacantí són irrisòries. Habitualment, les pluges durant el primer trimestre de l’any es situen per damunt dels 35 litres mensuals a la zona d’Alcoi. En dos mesos i mig de 2019, a la zona només han caigut una mitjana d’uns 7 l/m2, i prop de la meitat d’ells ho han fet en la nit de dimarts a dimecres. Una situació que continua amb les escasses dades de precipitació que s’arrosseguen des de l’any passat, i que pot causar problemes amb l’arribada de l’estiu si no es recupera la pluviometria. Camps i aqüífers poden ser els principals damnificats d’un dels períodes més secs dels darrers temps a l’interior alacantí.
Les temperatures han sigut altre dels punts cridaners en quant a la meteorologia durant l’hivern a l’Alcoià, El Comtat i la Foia de Castalla, amb el mercuri per damunt dels 20º bona part de l’any.
