Al 2005, l’ermita de Barxell patia el robatori de la seua campana, de 30 quilos de pes i datada en el primer terç del segle XVI. Hui, més de 12 anys després, Alcoi la recupera després de la investigació duta a terme per la Policia Autonòmica, que ha acabat localitzant-la en França. L’Ajuntament vol ara restaurar-la i tornar-la al seu lloc original.
La riquesa patrimonial d’una determinada localitat és un dels signes de la història de la població, a banda de suposar un atractiu turístics capaç d’atraure visitants i, per tant, riquesa. A les comarques de l’Alcoià, El Comtat i la Foia de Castalla existeixen centenars d’elements destacables dins de l’àmbit patrimonial, com a conseqüència de la dilatada història que atresoren els municipis que les composen. Però el patrimoni també és un dels factors capaç d’atraure suculentes vendes d’elements antics, pel és objecte d’atacs i robatoris.
Un d’ells es va produir a Alcoi l’any 2005, quan va ser sostreta la campana de l’ermita de Barxell, datada a principis del segle XVI. Es tracta d’un element històric al que la Policia Autonòmica li ha seguit la pista gràcies a la intervenció de l’expert en campanes valencià Josep Llop. Inicialment va ser localitzada a València, des d’on va ser venuda per 125 euros a altre comprador extremeny per a acabar sent comercialitzada a França. Les dades recabades pels agents del cos especialitzat en patrimoni han acabat recuperant-la i investigant als 3 compradors.
El col·leccionisme de campanes no està molt arrelat a Espanya, però a Europa sí n’existeixen diversos col·leccionistes com a possibles destinataris d’una campana datada al voltant del 1520 i que compta amb diversos elements cridaners, com les lletres amb que està gravada, la creu irregular al seu centre o els pardals que té dibuixats. Es troba badada, però la intenció de l’Ajuntament d’Alcoi és rehabilitar-la i tornar-la a la seua ubicació original en la partida alcoiana de Barxell.
Tant els experts en patrimoni com el cos policial valencià fan una crida a denunciar els atemptats contra el patrimoni, que només és valorat socialment si està inventariat.
