El del tèxtil és un d’eixos sectors que a finals del segle XX i princpis del XXI va traslladar bona part de la seua producció a països en vies de desenvolupament. Llavors, als empresaris els eixia més rentable traslladar eixa producció a milers de quilòmetres i posteriorment importar-la abans que retindre als seus planters de treballadors locals. Els nous que serien contractats en tercers països treballarien per una part dels salari d’aquests, ampliant el marge de benecifi de les empreses.
Un quart de segle després, la immemsa majoria de les marques tèxtils espanyoles -diverses de les quals operen desde les comarques de l’Alcoià i El Comtat- han tornar a la seua zona d’origen. Però han importat part de les tendències salarials dels països on produien abans de retornar. És el que han denunciat en assemblea els representants sindicals de CC.OO. amb treballadors del sector a Alcoi. I tot a pesar de la signatura de convenis que, a tenor del que denuncien els sindicats, no s’han aplicat.
Els salaris no arriben al SMI
En l’actualitat, segons aquesta central sindical, existeixen més de 150 categories laborals dins del tèxtil que, directament, incompleixen la llei. Ho fan a causa de no respectar normes nacionals, com el Salari Mínim Interprofessional (SMI), que estableix que cap lloc de treball pot cobrar menys de 14.000€ anuals si el treballador ho és a jornada completa.
Aquest és, juntament amb la desigualtat de gènere i la indefensió laboral de la dona a les empreses del ram, el principal motiu pel que els sindicats han anunciat mesures de presió en les properes setmanes. El tèxtil funciona amb una majoria de força laboral composada per dones. En canvi, moltes empreses -denuncien des de CC.OO.- ni tan sols tenen un protocol contra la desigualtat, ni molt menys dones treballadores amb salaris equiparats als dels homes.
S’acaba el marge de maniobra
Patronal i sindicats porten mesos negociant per a tractar un augment salarial que pal·lie l’augment del cost de la vida, que els treballadors del sector afronten amb salaris de fa 30 anys -asseguren des de CC.OO.-. D’ací que, si els empresaris no s’avenen a negociar les clàusules proposades pels sindicats, aquests activaran mesures de pressió. Una d’elles planeja sobre les demés en forma de vaga en el tèxtil.
Aquesta situació no és unica de les empreses del ram a l’Alcoià i El Comtat, sinó que es dona en tot el país -tal i com ocorre amb altres sectors de tot tipus-. Cosa que pot fer que la protesta dels treballadors s’estenga per tota la geografia nacional. Pel moment, els sindicats no han fixat una data concreta, pel que encara existeix marge de maniobra entre les parts.
Ara bé, assemblees com la celebrada aquest 28 d’octubre a Alcoi es multipliquen per tota Espanya, pel que des de CC.OO. han avisat d’un novembre amb elevada probabilitat de conflictes laborals. Es tracta d’una situació que es dona a pesar de la recent presentació del Pla de Reindustrialització presentat pel Consell, que considera al tèxtil com “estratègic” però el manté amb condicions laborals de fa dècades, lamenten des de la central sindical.
