Divendres passat 23 de juliol es va formalitzar la compra de l’edifici de l’Almodí d’Onil. En ple centre del centre històric de la localitat d’Onil, en la Plaça de la Malva, antiga plaça de la Senyoria, existeix un edifici històric, possiblement dels més antics d’Onil. Sent l’adquisició del mateix de molta importància, perquè la seua història li imprimeix un caràcter únic.
Es tracta de la Casa Panera de l’Almodí, alçada en el segle XVIII en el que degué ser, l’edifici en què el Marqués, Senyor d’Onil, tenia les instal·lacions de molí d’oli i graner, antiga Almàssera de la Senyoria.
L’Almodí era un depòsit de Cereal de caràcter municipal, la funció primordial del qual consistia a realitzar préstecs de cereal en condicions mòdiques als veïns necessitats., normalment en espècies excepte en ocasions que es realitzaven en monedes.
A mitjan segle XIX, entre en desús degut a l’escassetat de producció agrícola de la localitat, i va ser utilitzat l’edifici per a representar obres teatrals, donada la gran afició que Onil tenia en aquestes arts i ser gran part del seu oci les representacions teatrals, en les quals el poble participava activament. Fins que en 1880 després de la denúncia de la Comissió Provincial d’Almodins a l’Ajuntament , es prohibeix que el seu edifici es destine a altres usos que no siga el destinat.
Una dècada després, l’Ajuntament decideix vendre l’Almodí, i el 26 març de 1890, es va produir la sessió de subhasta de l’edifici, en la qual, Enrique Juan Santonja en representació de Josefa Juan Santonja, ofereix per l’edifici per 2600 pessetes de l’època.
Aquest edifici va patir una important remodelació ja en mans privades, edificant una planta nova en el seu interior així com zones noves dedicades a la fabricació de Nines, perquè durant el final del segle *xix va ser l’inici de la nostra important indústria convertint-se el mateix en una de les primeres factories de Joguets d’Espanya.
Dins de les seues renovades instal·lacions han fabricat nines al llarg de quasi tot el segle XX les factories d’Eduardo Juan, Nines José Berenguer ( Borles), Nines Vicente Berenguer (Sento Guitsa), José Berenguer, ( Guitsa) Nines José Esteve (Pepe Xarpa) o Nines Berna entre altres, aprofitant la seua gran terrassa per a l’assecat al sol dels materials o els seus espaiosos magatzems per a albergar multitud accessoris de nines.
En algunes de les seues parets encara es conserven les publicitats del Cinema i el teatre dels anys 50 i 60 d’Onil, col·locats pels treballadors, senyal de les últimes èpoques en les quals l’edifici va estar ple de vida.
Durant les últimes dècades del passat segle, l’edifici va patir un total abandó arribant fins als nostres dies en la situació que actualment es conserva, de la qual encara es pot observar tant el passat com gran edifici d’una només altura per a la conservació de cereal, així com les zones dedicades a la fabricació de Nines.
Encara que arquitectònicament no es tracte d’un edifici de gran bellesa, si posseeix importants característiques constructives, que després dels seus pertinents estudis i restauracions podrien albergar un emplaçament on desenvolupar multitud d’activitats, un àgora on els veïns d’Onil pogueren desenvolupar la Cultura i l’Oci, tornant a l’ús que durant dècades del segle XIX va tindre aquest edifici, sent un espai per a reunions, exposicions o actuacions públiques.
