Ocasions per als Herculans, pressió i control alcoianistes.
El Collao va viure el diumenge el primer derbi sense públic de la història, en un xoc en què els dos conjunts se’n van desfonar i els jugadors van demostrar que sobre la gespa s’estava disputant alguna cosa més que 3 punts.
La junta directiva de l’Alcoyano va decidir que donades les condicions especials que s’estaven vivint, totes dues aficions, mereixien poder veure el partit de forma gratuïta, de manera que les càmeres de tvA van oferir una trobada que ningú podia seguir al Camp Municipal del Collao. No va ser igual, perquè la calor del públic es va trobar molt a faltar, sobretot en els moments importants. L’inici i final del l’encontre va ser molt fred, però insistesc que totes aquestes circumstàncies especials, les van minorar els jugadors de tots dos equips, amb el seu coratge i punt d’honor o l’acord que va permetre veure el partit a les 2 aficions des de casa de manera gratuïta.
En l’Alcoyano van jugar els jugadors cedits per l’Hèrcules, Jona i Solbes. La primera meitat (amb molt de respecte per part dels dos equips) ens va oferir una pressió insistent de l’Alcoyano, que en alguns moments va acorralar al seu rival, però que certament només aconseguia el premi del córner, ja que Falcón prou feines va tenir per les envestides de l’equip blanc i blau. Per la seua banda, l’Hèrcules sí que va gaudir de almenys 3 ocasions clares, ja que els de Cubillos, no només estaven ordenats i concentrats en defensa, sinó que en les contres (sobretot en les botes de David Sánche) van estar molt a prop del gol . A la fi, tant Falcón com José Juan van mantenir la porta de la seua porteria tancada i el col·legiat va posar fi a la primera part.
Després de la represa, més del mateix, un Hèrcules que va eixir prement molt, contra un Alcoyano que en previsió dels seus 3 partits en 7 dies, ja al descans va realitzar 2 canvis. Les ocasions més clares, amb gol anul·lat inclòs, van tornar a ser per als visitants que vestien de negre i vermell, mentre que l’Alcoyano feia mal amb Mourad, un dels jugadors que es van incorporar després del descans.
Pel que fa al gol anul·lat, l’assistent va aixecar la banderola immediatament que li va arribar la pilota a Jesús Alfaro, i la rapidesa de la mateixa m’impedeixen donar una opinió. El partit va prendre també un canvi de rumb quan el col·legiat, Díaz Escudero, va expulsar amb vermella directa a Mourad que va voler tallar un contraatac visitant. En el camp a tots ens va semblar excessiva la decisió arbitral, però les càmeres de tvA li van donar la raó a l’àrbitre.
A partir d’ací, els de Cubillo van posar una marxa més, però van veure com de nou s’equilibraven les forces en veure la segona groga. Un dels més destacats, Appin, també va haver d’abandonar el camp abans d’hora.
A la fi, repartiment de punts en un partit intens, però que novament quedava sense encant quan els prop de 30 jugadors que van arribar a disputar aquest encontre, tot just, van rebre els aplaudiments per l’esforç realitzat.
Per l’Alcoyano van jugar: José Juan, Pablo Carbonell, Garcés, Raúl González, Jordan, (Primi), Jony Ñíguez (Moltó), Juli (Ros), Juanan, Raillo (Diakité), Ramón (Mourad), i Ángel.
El Deportivo disputarà 2 partits més al Collao al llarg de la setmana: el dimecres 18 a les 17:00 hores, davant l’Ibiza, i el Diumenge 22, a les 16:30 hores front al Llevant B.
La classificació ara és un galimaties perquè per exemple l’Alcoyano només ha jugat 2 partits, altres equips han disputat 3 i la resta 4, per la qual cosa quan es juguen aquests 2 partits, ja podrem tenir una classificació molt més fiable.
