Fa anys que els escàndols urbanístics han deixat de ser notícia a la ciutat d’Alcoi. Durant els anys en que el rajol fou un dels principals motors econòmics de l’economia valenciana, proliferaven per tot arreu urbanitzacions i projectes urbanístics. Amb el temps, molts d’ells han acabat abandonats o suposant un seriós agravi per a la localitat on s’ubiquen, quan no directament sen declarats il·legals. És el cas de la urbanització alcoiana de Serelles, a les faldes la Mariola; o del projecte de camp de golf a la zona de Polop, també en terme alcoià.
Aquests dos projectes afecten a zones considerades d’alt valor natural en una ciutat que té 2/3 parts del seu terme municipal protegides i està envoltada per dos parc naturals. Ara, segons denuncien els veïns de la urbanització de l’Estepar -també ubicada en zona natural des dels anys 70-, un projecte d’una Agrupació d’Interès Urbanístic pot convertir-se en un Serelles II.
L’Estepar s’ubica sobre l’aqüífer del Molinar, que aporta el 70% de l’aigua que utilitza Alcoi. Una zona en la que ja han quedat descartades altres actuacions com la d’ubicar un polígon industrial de base tecnològica a La Canal. De fet, segons els veïns, existeix un informe encarregat pel propi Ajuntament d’Alcoi que recomana no ubicar més edificacions a l’Estepar. En cas contrari, es posa en risc l’elevat valor natural de la zona, així com el subministrament d’aigua de la ciutat.
Demanen l’aturada del projecte
D’ací que els veïns hagen contactat tant amb l’Ajuntament com amb Generalitat per a tractar de que es descarte aquest projecte. Preveu la construcció de 400 habitatges -4 voltes més que el centenar existents-, cosa que obligaria a construir també una depuradora que vessaria les aigües al Molinar. El Consistori ha confirmat que estudiarà el cas, però els veïns demanen que directament s’ature aquest pla urbanístic a tenor de les conclusions de l’informe que estudia el tema.
L’Agrupació d’Interès Urbanístic que projecta aquestes construccions afirma que el seu objectiu no és construir, sinó organitzar un sòl considerat com a ‘urbà’. Els veïns, en canvi, es neguen a veure el paratge que dona accés al jaciment del Puig cobert per asfalt, rotondes i habitatges sobre una superfície total d’1,4M de metres quadrats.
