Amb motiu de la tornada a l’escola, a la jornada partida i a la rutina escolar, l’Observatori del Joc Infantil ha publicat un manifest per protegir els esbarjos dels col·legis. Des de diverses associacions de pares i mares han fet arribar la pràctica de “castigar sense pati” o “sense una estona de pati” les conductes inadequades dels menuts per evitar problemes potencials.
Per aquest motiu, l’observatori recorda que el joc és un dret reconegut per l’article 31 de la Convenció dels Drets dels Xiquets, tan important com ho és el dret a l’educació, l’alimentació o la salut. De fet, l’any 2013 el Comitè dels Drets dels Xiquets de les Nacions Unides va aprovar l’Observació General núm. 17 sobre el dret del menut al descans, l’esbarjo i el joc, en què instava els països membres a respectar la necessitat dels menuts a jugar.
I més enllà d’un dret, és també una necessitat vital per al desenvolupament correcte de la infància i un protector potent per a la seva salut mental. A més, a través del joc es treballen múltiples processos intel·lectuals, com ara el raonament lògic, el pensament abstracte, la memòria, l’atenció, el vocabulari, s’adquireixen competències socioemocionals i habilitats socials… i quan es deixa que els xiquets juguen lliurement sense cap adult que els guie, es permet que madure la funció executiva, que és la capacitat d’orientar-se a metes, de planificar, corregir, dirigir, supervisar, mantenir l’atenció… aspecte clau per a l’èxit acadèmic i personal.
Des de ja fa més d’un segle -però també en les investigacions més recents- apunten a la necessitat de dedicar temps al descans, la recreació i el joc lliure per potenciar l’aprenentatge en menuts i grans. Durant l’esbarjo s’alliberen les tensions acumulades a l’aula a través del joc físic i del joc lliure i es posen en pràctica les actituds, els coneixements i els valors adquirits a l’aula.
A través d’aquest joc lliure, els xiquets construeixen una narrativa del que els ha passat que els ajuda a integrar les situacions que viuen. De fet, la pròpia paraula “esbarjo”, del llatí recreare, significa crear de nou, fer reviure, reanimar, vivificar els ànims o les forces. És tot allò que repara del treball, diverteix o delecta, tan fonamental per al correcte desenvolupament de la infància i per al bon funcionament de les aules.
Manifeste per a protegit el joc al pati
Amb tot això, des de l’Observatori del Joc Infantil s’ha llançat el manifest ‘Protegim l’esbarjo!’ que inclou les següents reivindicacions: El joc és un dret que ha de ser garantit, tan important com la salut i l’educació. Respectar el temps i l’espai de joc als centres educatius és clau per garantir l’aprenentatge i el desenvolupament psicosocial saludable.
Com a adult, fa un pas enrere! La tasca de l’adult ha de ser respectuosa amb el joc dels menuts. Això implica que, de vegades, els adults han de fer un pas enrere o no intervenir directament. En cas que l’adult participi, ha de ser conscient que ha d’abandonar el rol directiu i tenir un paper secundari, col·laborador en el joc, excepte per establir límits a la seguretat física o psíquica dels menors.
Connecta amb la natura. Els nens necessiten estar connectats al medi natural. Ofereix oportunitats de joc en entorns on hi haja arbres, plantes, terra i sorra abans que altres espais artificials. Cal convidar als xiquets a experimentar tota mena de jocs. Les pistes esportives només mostren un mode d’ús de l’espai que no hauria de determinar la jornada de l’esbarjo. És important que s’exposin diversos tipus de jocs: simbòlics, físics, de taula, tradicionals. Des del joc lliure inventat per ells mateixos fins al joc estructurat de normes.
Inclusió
És positiu ajudar a fomentar el joc inclusiu des de diferents maneres d’agrupar-se. És essencial que en la infància experimenten diferents maneres d’agrupar-se, grup classe, entre diferents grups de diferents edats, en quartets, trios, parelles, etc… Cap xiquet hauria de quedar-se sol al pati. Jugar també vol dir conviure amb nens i nenes de diferents edats.
Els grans ensenyen des de l’exemple als menuts, i els menuts ensenyen a adaptar-ne el llenguatge i el pensament als grans. És aconsellable que experimenten amb tots els sentits. En una època predominantment visual i digital, cal ajudar-los a fer activitats que posen en joc tots els seus sentits. Tocar, olorar, escoltar, sentir i observar són capacitats que mereixen la pena ser cultivades.
Materials de joc
Donar-li una volta al material de joc. Els materials esportius són un excel·lent complement que pot enriquir el joc. Igualment important són un altre tipus de materials que conviden a l’expressició artística com a disfresses, instruments o pintures. I, si no es tenen certs materials, potser poden ser creats i elaborats pels propis menuts.
Incitar-los a canviar el ritme. Qualsevol joc pot canviar completament si es modifica la velocitat. Davant l’acceleració predominant a la vida, pot ser positiu suggerir-los alteracions en el ritme dels jocs, perquè puguen apreciar altres detalls que la velocitat no sempre permet percebre.
Responsabilitat i diversió
Els menuts han de ser coresponsables de l’organització de l’esbarjo i de les activitats pròpies. Cal preguntar-los, deixar-los decidir i deixar-los fer. Així, col·lectivament aprenen a prendre decisions, respectar i tolerar-ne les diferències i identificar-ne les similituds.
Diversió pròpia i per als altres. El pati és un lloc per experimentar emocions de tota mena, però abans de res ha de ser un lloc amable per a tots i totes. Des de la Fundació Créixer Jugant recomanen convidar al xiquets i xiquetes a pensar com un joc pot ser més divertit no només per a si mateix, sinó per als altres. Un fet que ajuda als menuts a viure amb alegria, entusiasme i optimisme l’aventura de jugar.
