La Unió de Llauradors -un dels sindicats agraris amb presència a la Comunitat Valenciana- ha alertat del perill de l’expansió de la plaga de la vespeta de l’ametler que, segons un estudi que han elaborat els serveis tècnics de l’organització, afecta a unes 51.000 hectàrees de cultiu. Una superfície que suposa el 55% de la superfície de la Comunitat Valenciana, causant ja unes pèrdues d’al voltant de 4 milions d’euros. La Unió destaca que uns 3,1 milions d’euros correspondrien a pèrdues directes en producció i els restants 900.000 euros a l’augment de les despeses fitosanitàries necessàries per a minimitzar els danys.
Aquesta plaga, considerada com una de les més importants que afecten l’ametler, és present ja en tots els països mediterranis, estenent-se d’est a oest. A França es va detectar per primera vegada en 1981, mentre que la primera detecció en territori espanyol és de juliol de 2010 a Castella-la Manxa, en la zona de la Manchuela. Des de llavors la seua expansió ha sigut imparable: en 2015 va arribar a Aragó, en 2016 a la Comunitat Valenciana, en 2018 a Múrcia i en 2019 a Catalunya.
En la Comunitat Valenciana es va detectar per primera vegada a les comarques del Valle de Ayora-Cofrentes i Utiel-Requena, limítrofes amb la província d’Albacete on s’havia detectat en 2010. En aquests moments la seua presència se situa ja a les comarques alacantines del Alto Vinalopó, Vinalopó Mitjà, l’Alacantí, Marina Baixa, l’Alcoià; en la castellonenca del Alto Palancia; i en les de València: Hoya de Buñol, Ribera Alta, Vall d’Albaida, i els termes municipals de Moixent i la Font de la Figuera, a La Costera.
Castella-la Manxa és la comunitat més afectada a Espanya amb el 40% del total d’ametlers afectats, seguida de la Comunitat Valenciana amb el 26%, Aragó amb el 18%, Murcia amb el 14% i Catalunya, amb el 2%.
Dificultat a detectar l’inici de la plaga
La Eurytoma amigdali és una vespeta de color negre d’uns 7-8 mm de longitud. Les larves són de color blanc al principi i van canviant a grisenc. L’eruga passa l’estiu i l’hivern a l’interior de l’ametla, alimentant-se d’ella fins que, després de crisalidar, ix a l’exterior en condicions normals entre meitats de març i principis d’abril. Els fruits afectats, amb la larva en el seu interior, romanen en l’arbre després de la recol·lecció amb un aspecte deshidratat, grisenc i de menor grandària que els fruits sans. Aquests símptomes són fàcilment detectables. És molt important, amb l’objectiu de reduir la següent generació i aprofitant la seua fàcil detecció, retirar, abans del començament de la brotada, totes les ametles afectades i destruir-les, evitant d’eixa forma que les larves es transformen en adults a la primavera.
El seguiment de la plaga, a causa de l’absència d’una feromona que permeta conéixer amb exactitud el cicle biològic, és molt complicat, per la qual cosa, en l’actualitat, els estudis se centren en detectar amb la major precisió possible el començament de l’emergència dels primers adults.
El càlcul del moment exacte és transcendental ja que el període del tractament fitosanitari és molt curt i s’ha d’actuar abans que les femelles facen la posada, ja que la realitzen ràpidament després d’emergir.
El gran perill d’aquesta plaga, segons remarca el responsable del sector de fruita seca de La Unió, Ricardo Beltrán, és precisament la falta de coordinació i el fet que no serveix només amb el tractament i control de manera individual. “Si el meu veí de parcel·la té els ametlers abandonats o no actua davant la vespeta, de res serveix el meu esforç i les inversions que faça en tractaments. Per això és molt important eliminar els ametlers afectats dels camps abandonats i també de les cunetes de les carreteres”, assenyala Beltrán.
El sindicat agrari reclama a curt termini, mentre no s’aconseguisca el control i la minimització de danys, un paquet d’ajudes directes als productors afectats que compensen les pèrdues econòmiques provocades per una plaga forana.
Així mateix també planteja a les diferents administracions que coordinen un pla d’actuació conjunta que permeta el control, la disminució de danys i evite la seua expansió mitjançant una sèrie d’actuacions com el compliment de la Llei 43/2002, de 20 de novembre, de Sanitat Vegetal que estableix l’obligació dels particulars de vigilar l’estat fitosanitari dels seus cultius, així com la millora dels protocols d’actuació per al control en les zones afectades i un increment del pressupost per a línies d’investigació de solucions biotecnològiques.
