Les comarques de l’Alcoià, El Comtat i la Foia de Castalla, igual que moltes altres de l’interior valencià, tenen en el cultiu de l’olivar una de les seues senyes d’identitat. Des de fa segles, en elles es produeix oli de primera qualitat com a element fonamental de la dieta mediterrània. Durant generacions, centenars de famílies han viscut dels fruits del rendiment de l’oliva com a element que ha fixat a la població en un entorn que ve patint des de fa dècades els efectes del despoblament.
Però durant els darrers anys, la muntanya alacantina ha estat encadenant sequera rere sequera. Una realitat cada vegada més present en el dia a dia del món agrari i que té nefastes conseqüències per al camp. Tant que els sindicats agraris han alertat d’una considerable caiguda de la producció d’olives per al proper hivern. Es situaria prop del 70% de la mitjana dels darrers 20 anys i comportaria pèrdues per al sector agrícola valencià estimades en prop de 50M€. Un fet que podria comportar nombroses complicacions per a un sector, el primari, que cada vegada té més difícil la seua subsistència.
Desigualtat amb les ajudes
A més, els llauradors lamenten les desigualtats a les que s’exposen respecte a les ajudes de la Política Agrària Comunitària (PAC), de la que només es beneficia el 1,92% del terreny cultivat a la regió. Per això, demanden accions concretes a la Conselleria i el Ministeri d’Agricultura per a fer arribar ajudes considerades imprescindibles per a la supervivència del món rural.
Però les conseqüències econòmiques són només una de les arestes de la davallada de la producció d’oliva a la muntanya alacantina. L’olivar suposa de per sí una garantia de biodiversitat per a la zona que podria estar en risc en cas de perdre agricultors. A més, cal afegir els problemes que generaria en quant a la fixació de població a localitats que, generalment, estan poc habitades. D’ací que els agricultors insistisquen en la necessitat de dotar ajudes per al sector.
