Els afectats per la xyllela fastidiosa, alguns dels quals viuen i treballen als camps del Comtat, recorreran als jutjats per tal d’aturar el mètode de lluita actual contra la bactèria, que passar per eliminar exemplars d’arbre en un perímetre al voltant d’un exemplar contaminat. Pretenen així modificar el mètode i redirigir-lo cap a la contenció, tenint en compte que ni tan sols les ajudes dotades per Generalitat són suficients per a garantir la seua subsistència.
L’entrada de la temuda xylella fastidiosa a la província d’Alacant el passat 2017 feia de les comarques del Comtat i la Marina Alta la porta d’entrada de la bactèria a la Península Ibèrica. El tema és alarmant perquè no hi ha cap antecedent de com s’ha de lluitar contra una espècie que mata arbres llenyosos, com l’olivera o l’ametler, molt nombrosos a les comarques de l’Alcoià, El Comtat i la Foia de Castalla. No obstant, el protocol establert des de Brussel·les únicament contempla l’eradicació d’exemplar en un radi de l’arbre infectat que amenaça amb destruir els cultius de secà existents a l’interior alacantí.
Durant els darrers mesos, els afectats per la xyllela, de la que ja s’han detectat focus a Fageca, Famorca i Balones, en el Comtat, han dut a terme peticions al Consell i inclús s’han manifestat per a reivindicar canvis en el mètode de lluita contra la bactèria. L’eradicació que proposen les administracions pot acabar amb centenars d’exemplars sans, deixant sense mètode de vida a desenes d’agricultors de l’interior alacantí i fulminant l’economia de les poblacions afectades, segons defenen.
És per això pel que tant la plataforma d’afectats com el sindicat agrari Asaja recorrerà als jutjats els mètodes de lluita contra la xylella. De fet, les dos organitzacions proposen alternatives a aquest tractament, que passen primerament per conèixer els resultats de les més de 7.000 proves fetes per la Generalitat i de les quals encara no es coneixen els resultats. A dia de hui, Europa únicament ajuda econòmicament en la lluita contra la xylella si els exemplars arboris són eliminats, fet que es pretén canviar a pel mètode de contenció. Així mateix, els agricultors també pensen acudir al Síndic de Greuges per a denunciar el que consideren injustícies arran dels tractaments agressius contra la bactèria.
Els agricultors aposten decididament per estudiar altres mètodes, hagut compte que ni tan sols l’eradicació d’arbres garanteix l’eliminació del cuc ni les compensacions econòmiques són suficients per a subsistir, denuncien.
