La crisi sanitària de la Covid19 ha obligat a repensar el funcionament del sistema sanitari espanyols. Tot i ser un dels més complets i garantistes del món per a la població en general, existeixen mancances en el seu funcionament intern més enllà de la dicotomia públic-privat. És el que denuncien els representants sindicals dels centres d’atenció sociosanitària a l’Alcoià, El Comtat i la Foia de Castalla.
El problema de base, afirmen, és que dependen de dos departaments diferents: Sanitat Universal en el cas d’hospitals i centres de salut; i Igualtat i Polítiques Inclusives en cas de centres dedicats a majors, xiquets o diversitat funcional, entre altres. No obstant, tant la formació com les atencions que duen a terme -més encara en pandèmia- són les mateixes. Però, lamenten, no tenen les mateixes oportunitats d’accedir a places dins del sistema de Sanitat, ja que la baremació dels seus treballs no és equitativa, cosa que sí ocorre a altres autonomies.
Altre dels punts de desigualtat que detecta el personal dels centres sociosanitaris té a veure amb les gratificacions que Generalitat va prometre al personal dedicat a contenir la pandèmia del coronavirus. Segons denúncien, mentre el personal fixe de Salut Pública sí ha rebut eixa assignació pel seu treball extraordinari durant les pitjors fases de la pandèmia, metges, infermeres i tècnics sanitaris dels centres de majors, joves o diversitat funcional no ho han percebut. El col·lectiu, a més, veu difícil dur a terme mesures de pressió, ja que han de seguir tenint cura dels seus usuaris en un treball vocacional que impedeix deixar sense atenció als seus pacients.
Lluny de criticar la tasca dels sanitaris de Sanitat Universal, el que reclamen els seus homòlegs adscrits a Igualtat i Polítiques Inclusives és precisament això: igualtat entre professionals de la Sanitat que duen a terme les mateixes tasques.
