La Universitat Politècnica de València (UPV) ha reconegut al professor del Departament d’Economia i Ciències Socials del Campus d’Alcoi, Antonio Giménez, en els I Premis Investigació UPV. Concretament, Giménez ha rebut el premi a la Publicació Excel·lent en Investigació en la subcategoria ‘Ciències de la Vida i medicina’.
Antonio Giménez, després de rebre el premi, es mostra “gratificat” del que “el premi haja recaigut en un investigador del Campus d’Alcoi”. Aquest és el resultat de la “gran feina que fan els investigadors a Alcoi” tal com demostren les últimes acreditacions a catedràtics publicades en 2022. Per a la segona edició dels premis, Giménez desitja que algun dels reconeixements “torne a recaure en un investigador d’Alcoi”.
Una investigació per a facilitar la vida als agricultors
Una de les parts fonamentals d’aquest treball és la realització d’una “enquesta sobre la percepció de l’agricultor i una avaluació de l’impacte biofísic dels cultius intermedis i les males herbes sobre la matèria orgànica del sòl, la densitat aparent, la capacitat d’infiltració, la iniciació de l’escolament, la descàrrega de l’escolament i el despreniment del sòl”.
En les parcel·les estudiades es van millorar les altes taxes d’infiltració en condicions d’embassada d’un sol anell, la descàrrega d’escolament es va retardar i va disminuir; i les taxes d’erosió del sòl van ser més baixes en comparació amb les taxes d’erosió del sòl mesures en finques manejades químicament. La qualitat del sòl va ser alta tant per a les estratègies de maneig com per a les taxes d’erosió del sòl, molt més sostenibles a causa de l’humus viu que es va desenvolupar per als cultius intermedis i les males herbes.
No obstant això, una avaluació de la percepció dels agricultors en l’àrea de producció de cítrics de la conca del riu Cànyoles, que discorre per la província de València, va demostrar que la comunitat d’agricultors no acceptava l’ús de cultius intermedis o dolentes herbes i preferia l’ús de manejos químics.
Amb aquesta investigació, segons Giménez s’arriba a la conclusió que “l’administració pública podria implementar totes aquestes mesures perquè l’agricultura fora més sostenible i que els agricultors puguen tindre ajudes per a implementar el que es planteja en la investigación”.
