Personal investigador de l’institut VRAIN de la Universitat Politècnica de València (UPV), juntament amb la Fundació Fisabio -entitat dependent de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública-, han desenvolupat el prototip d’una eina per a la valoració mèdica de pacients de manera remota en entorns rurals sense assistència presencial al moment de la consulta.
L’eina utilitza tecnologia d’Internet of Things (IoT) per comunicar-se amb dispositius de mesura com termòmetre, glucòmetre, pulsioxímetre o tensiómetre. En essència, consisteix en una aplicació connectada a una tauleta que es comunica també al núvol i permet monitoritzar el pacient. Des de la seva ubicació, el doctor/a pot fer una vídeo-consulta amb el pacient i veure’n les mesures, ajudat en tot moment per un auxiliar mèdic.
Dignòstic remot i medicines
D’aquesta manera poden portar un control del pacient, en cas de crònics, o diagnosticar en remot, així com dispensar de medicines. Entre els seus avantatges destaquen, per una banda, una assistència del pacient més rigorosa i precisa; i de l’altra, una monitorització dels pacients més freqüent i amb un registre centralitzat de les mesures històriques.
“La idea és que l’eina servisca per fer un primer diagnòstic i detectar si cal o no emergència, i en aquest cas desplaçar un equip mèdic. També s’utilitza la càmera per fer videoconferències i que el pacient senta més proximitat. El pas següent seria incorporar una càmera d’alta precisió per poder veure i valorar qüestions relacionades amb dermatologia”, ha explicat l’investigador principal d’aquest projecte a l’institut VRAIN de la UPV, Juan Miguel Alberola.
Nel·lo Monfort, metge de Vallibona i Castell de Cabres, coordinador del Centre de Salut de Morella i investigador principal del projecte per part de Fisabio, ha afirmat que “el dispositiu pot millorar l’accessibilitat i l’equitat del sistema sanitari públic de la població rural més remota així com prioritzar desplaçaments de professionals o pacients quan calgui. D’altra banda, el manteniment de recursos i serveis a la ruralitat reverteix la inequitat territorial i les desigualtats en salut, causes importants del despoblament”.
Mobilitat de les zones rurals
En aquest sentit, Juan Miguel Alberola, investigador de l’institut VRAIN de la UPV afegeix que “el problema fonamental que hi ha a les zones rurals és la mobilitat. En aquestes zones tenen un únic metge per a diversos pobles petits i només va als consultoris auxiliars dos dies a la setmana. Quan hi ha un cas urgent, és el pacient el que s’ha de desplaçar al centre de salut més proper que sol ser una persona gran i ha d’anar per carreteres que es troben en mal estat, sobretot a l’hivern”.
La despoblació rural és una amenaça per a la població europea. S’estima que la caiguda de la població rural a Espanya se situa al voltant del 40% des del 1950 i es preveu una reducció més freqüent en les dues properes dècades. A les zones rurals, la població sol ser de més edat que a les zones urbanes i començarà a disminuir lentament en la propera dècada.
Aquesta despoblació té implicacions en serveis com els sanitaris que es veuen reduïts en entorns rurals. Davant d’questa situació, tal com ha subratllat Juan Miguel Alberola, “cal oferir un sistema d’assistència sanitari remot de gran qualitat per a pacients de zones rurals. En els propers anys, la teleassistència o telemedicina, sobretot arran de la Covid19, es desenvoluparà per oferir una assistència de més qualitat i precisió que l’anomenada telefònica. La IA mai no podrà substituir una persona però serà molt més precisa que una trucada”.
