L’Ajuntament de Cocentaina, a través de la Regidoria de Promoció Lingüística, juntament amb la Federació de Jocs Tradicionals de la Comunitat Valenciana, ha posat en marxa la iniciativa ‘Jocs a l’Escola’, habilitant al Pla de la Font un espai dedicat a diferents jocs tradicionals amb l’objectiu que els i les alumnes, però també la població contestana en general, coneguen i recuperen les seues arrels, a més de fomentar el joc al carrer.
Tots els jocs han sigut treballats perquè, des del vessant educador, puguen servir per a aprendre valors, respecte, habilitats, i, fins i tot, amb orientació del mestre o la mestra, puguen treballar lúdicament àrees del currículum educatiu que, en principi, res han de veure amb el joc.
A més, aquests jocs ofereixen una gran llibertat als més menuts per tal que puguen jugar amb materials o objectes quotidians que, en principi, res han de veure amb aquests, però que, gràcies a la creativitat i la imaginació, poden adaptar-se sense que els jocs perden el seu sentit.
D’altra banda, els centres educatius poden dur a terme una tasca pedagògica paral·lela en la qual motiven els alumnes a descobrir nous jocs populars parlant amb familiars. D’aquesta manera, s’acostaran per ells mateixos a les seues arrels populars.
Catàleg de jocs
Un dels jocs al qual podran jugar els més menuts és el de traure xapes. Un joc molt simple i divertit per al qual només cal pintar un rogle d’uns 75 centímetres de diàmetre ratlles a terra i tindre xapes de refresc i un tacó. Té diferents modalitats, com les xapes a la paret o ‘arrimaeta’ -per a la qual cal pintar un tros de paret d’uns 4 metres com a zona de joc- o xapes a la ratlla o tres en ratlla -requereix un quadre de 3 metres de llargària situant a 1,5 metres el punt central i el del mig centrat al quadre-.
Pel que fa al Sambori, s’ha de traçat un quadre de 50 per 50cm en el qual unim els vèrtexs i els centres, tot formant una figura amb 9 punts. Cada jugador ha de tindre una pedreta, una xapa i un paper. L’objectiu és aconseguir col·locar en la mateixa ratlla de joc tots tres elements. Comença una de les persones posant la seua pedreta al mig, la qual no podrà moure durant la partida.
L’altra posa la seua primera pedreta a una de les marques externes. A continuació la primera posa la segona pedreta a una altra marca. Tot seguit, la segona persona posa la seua a una marca, però intentant tapar la següent jugada de la primera persona i evitar que puga fer tres en ratlla.
D’altra banda, tenim el canut, per al qual només és necessari marcar un rogle al terra d’uns 25 o 30cm de diàmetre i un punt on es plantarà el canut: una peça cilíndrica d’uns 10 o 12cm d’alçada i 2 o 3cm de base. Pot ser de fusta, ferro, canya o qualsevol altre material resistent als colps; així com un tacó o xapa. L’objectiu principal és tirar fora del rogle el canut, però mantenir en ell les xapes o monedes que li hem col·locat a sobre.
Els participants hauran de llançar des d’una ratlla prèviament traçada a uns 3 metres del rogle. Cal pactar el nombre de punts que s’han d’aconseguir per guanyar la partida -entre 7 i 10-. Cada persona tindrà dos tacons o xapes per poder aconseguir l’objectiu. Totes les persones hauran de realitzar el mateix nombre de tirades de qui ha aconseguit la puntuació pactada. Una vegada cada persona acaba la seua tirada, s’anota el resultat i passa el torn a la següent.
El llançament al set i mig, en canvi, requereix un quadre de joc de 80 per 80cm i un romb central d’uns 30cm de diagonal, i des de cada vèrtex tracem una ratlla al mig del costat exterior i marquem 4 quadres de 40cm d’exterior i 25cm interior. Mirant de cara al quadre de joc, es marquen els números: 1 en la inferior esquerra; 2 en la inferior dreta; 3 en el superior esquerra, 4 en el superior dreta, i 7 i ½ en el rombe.
Per tal de jugar, cada persona té 3 tacons. A una distància de 2m es marca la línia de llançament. La primera persona realitza el primer llançament i, segons la puntuació aconseguida, realitza el segon i el tercer per tal d’aconseguir la màxima puntuació, però sense passar-se’n de 7 i ½. Tot seguit, llança la segona i després la tercera, fins a acabar la ronda. Qui més puntuació sume, guanyarà la mà.
Guanya la partida qui més mans ha aconseguit en les tirades marcades. Si es fa una competició, passen a la final les persones que han aconseguit guanyar més mans, fins a un nombre de 5 o 6 per fer una nova partida començant des de zero.
En paraules de Berta Iñíguez, Regidora d’Educació i Promoció Lingüística, “l’objectiu d’aquesta iniciativa és que els xiquets i les xiquetes, però també la ciutadania contestana en general, s’acoste al Pla de la Font i, com es feia tradicionalment, juguen a jocs com el tres en ratlla, el set i mig o el canut. Jocs que, amb el pas del temps, s’han anat perdent i que formen part de la nostra identitat com a poble i de la nostra infància”.
“Una manera que els xiquets i les xiquetes isquen de casa i deixen per una estona de costat les noves tecnologies per a divertir-se com els seus pares o àvies i aprenguen valors d’una manera divertida acompanyats per amics i familiars. Tanmateix, també és una manera de connectar amb les nostres arrels i reivindicar la nostra cultura popular com a poble i com a societat”, ha conclòs la regidora.
