Una vegada acabada la Guerra Civil a Espanya, el govern francés va pressionar els refugiats perquè tornaren a Espanya o s’exiliaren a Amèrica. Uns 40.000 van acabar a Mèxic, Xile, Argentina o Veneçuela. Més o menys la meitat –d’un total de mig milió– va optar per un retorn dolorós i incert, degut a les insuportables condicions de vida que vivien internats als camps. Altres van preferir evitar les probables presons i els afusellaments franquistes, però tampoc no ho van tenir gens fàcil.
La invasió alemanya de Polònia va convéncer l’exèrcit gal de mobilitzar els refugiats a la legió estrangera i a les companyies de treball. No menys de 60.000 s’enrolaren per fer front els nazis. Quan la Wehrmacht va arrasar la feble defensa francesa, molts van acabar als camps de presoners, junt a la resta de vençuts. Però la intervenció de Serrano Suñer, retirant-los la nacionalitat espanyola, els hi va fer perdre la condició de presoners de guerra. I, en mans de les SS, van ser traslladats a camps de concentració i extermini.
La majoria –uns 7.200 d’un total de més de 9.000– a Mauthausen-Gusen “el camp dels espanyols”, on es trobava aquella maleïda escala de 186 graons per on pujaven carregats d’enormes pedres de granit fins a l’extenuació. Només un terç van sobreviure. Entre ells, els antifeixistes que penjares una enorme pancarta a la porta del camp el 5 de maig de 1945, saludant les forces d’alliberament.
Una de les activitats del Fòrum per la Memòria Històrica de Cocentaina -dins l’aniversari del 5 de maig, fa 77 anys de l’alliberament del camp de Mauthausen-Gusen i la fi de la Segona Guerra Mundial que va suposar, la derrota de l’Alemanya nazi- es centra en aquests fets. Els espanyols com Juaquin Tarin van ser lluitadors per la llibertat i la democràcia, primer defensant la II República i després contra el nazisme-feixisme. Fóren exiliats dobles, quan van alliberar Mauthausen eren apàtrides, a Espanya el feixisme -amb el beneplàcit de les democràcies occidentals- ve permetre a la dictadura de Franco durar 40 anys.
“No ens podem ni imaginar l’infern que patiren, perquè en realitat l’Holocaust no pot ser comprès ni interpretat” –tal i com insistia Lanzmann, autor de Shoah–; “només pot ser contat a través del testimoniatge de les víctimes. Un deute pendent que tenim amb els 42 deportats de l’Alcoià, el Comtat i la Foia” afirmen des del Fòrum contestà.
Presoners de les comarques
La llista de presoners de l’Alcoià, El Comtat i la Foia de Castalla és llarga: Benilloba Eduardo Garrigós Soler. Cocentaina Blas Benilloba Ruiz. Gaianes Hermenegildo Vicent Ragués. Muro Joaquín Calatayud Bas, Vicente Tomás Mogino. Cela de Núñez Antonio Carbonell Nicolau. Planes Miguel Cervelló Bay. Quatretondeta Álvaro Vercher Cortell. Banyeres de Mariola Enrique Albero Puerto, Antonio Ferre Navarro, Enrique Ferrer Berenguer, Castalla Victoriano Bernabeu Pérez, Leopoldo Jordà Rico, Juan Sempere Pérez. Ibi Ángel Pérez Pastor, Antonio Pina Pérez. Onil Fernando Vicent Berenguer. Penàguila Miguel Lloréns Ortiz, Manuel Mullor Català. Tibi Emilio Morato Feliú. Alcoi: Juan Tur Coloma, Antonio Sirera Doménech, Pedro Ruiz Sánchez, Manuel Rosas Rodríguez, Antonio Reig Llopis, Ernesto Pérez Alemany, Emeterio Payá Rombeu, Joaquín Navarro Ferri, Vicente Montaud Ferrer, Rafael Monllor Berenguer, Emilio Marqués Aracil, Joaquín Linares Gisbert, José Jordà Santamaría, Francisco Grau Ibáñez, José Garrido Monllor, Francisco García Esquitino, Víctor Escrivá Chorro, Jorge Cortés Faus, Enrique Cortés Cantó, Emilio Català López, José Bonet Domínguez, Francesc Aura Boronat.
En aquests moments s’estan reconeixent les víctimes, gràcies a l’esforç de les associacions memorialístiques, la Conselleria de Qualitat Democràtica, Ajuntaments, etc… Al País Valencià, de les més de 650 víctimes s’han lliurat 514 ‘Taulells de la Memòria’, encara que estan pendent del reconeixement i entrega els de la comarca de l’Alcoià.
