El jaciment arqueològic de la Cova de l’Or de Beniarrés tancarà el públic el proper diumenge fins a mitjans del mes de març del 2025 per evitar condicions climatològiques adverses. La Fundació CV MARQ gestiona al costat de l’Ajuntament de Beniarrés aquesta proposta, que ofereix al visitant un recorregut complet tant pel Centre d’Interpretació com pel propi enclavament.
Els dies 23 i 24 de novembre seran els darrers d’aquesta temporada per visitar l’emblemàtic enclavament i els interessats poden reservar l’entrada o consultar més informació ací. La Cova de L’Or és un dels jaciments arqueològics més rellevants del neolític peninsular, declarat Bé d’Interès Cultural (BIC).
Des de fa més de tres anys rep grups organitzats de visites guiades que culminen a la cova un interessant recorregut d’interès cultural i paisatgístic que s’inicia al centre d’interpretació, ubicat al nucli urbà de Beniarrés. Prop de tres mil persones ja han gaudit d’aquest itinerari patrimonial i natural de primer nivell que s’ha convertit en un referent històric important.
Elevada a 675 metres sobre el nivell del mar, la Cova de l’Or de Beniarrés es troba al vessant meridional del conjunt de relleus que conformen la Serra del Benicadell. Recull al seu interior un jaciment arqueològic d’enorme importància per al coneixement i la investigació del neolític de la façana mediterrània de la península Ibèrica.
La qualitat i la significació del material arqueològic trobat en les excavacions plantejades des dels anys trenta del segle XX fan veure que la cavitat constituiria un lloc de referència social per als pobladors d’origen mediterrani que, a mitjan VI mil·lenni a.C., van introduir en aquestes valls la pràctica de l’agricultura i la ramaderia.
Jaciment únic del neolític
A la Cova de l’Or s’han trobat elements materials que testimonien la importància de l’ocupació al Neolític Antic (5500-5000 aC), quan l’enclavament va constituir un lloc idoni per a l’habitació. A aquesta època històrica corresponen les acumulacions de llavors de blat i ordi, pròpies d’antics cultius, localitzades al seu interior, així com les ceràmiques impreses amb petxina, destacant aquelles que presenten en la seva decoració figures humanes amb els braços alçats, soles en posició de orant o en grup evocant una dansa.
El simbolisme d’aquesta terrisseria es defineix dins el vessant moble de l’Art Macroesquemàtic, la qual cosa vincula la cavitat amb els santuaris d’Art Rupestre d’aquesta cronologia, com la Sarga (Alcoi) o el Pla de Petracos (Castell de Castells). Poden haver-hi participat a la Cova de l’Or d’algun tipus de cicle ritual vinculat a aquests enclavaments de reunió i trobada.
