En un moment clau per a les àrees rurals, representants municipals de diversos pobles de la comarca del Comtat s’han reunirt a Beniarrés per a debatre sobre els desafiaments i oportunitats que afronten. Aquest esdeveniment, inclòs dins del projecte europeu ‘Highlands Community Manager: Professionals building community resilience and innovation in rural areas’, va comptar amb la participació de socis internacionals d’Itàlia i Romania, com Crea Centro Ricerche Etno Antropologiche, Asociatia Se Poate i A2030.
S’han tractat qüestions com el despoblament, la manca de serveis, l’agricultura, la digitalització i la preservació del patrimoni cultural. L’esdeveniment ha sigut possible gràcies a l’organització de l’Ajuntament de Beniarrés i la dedicació del seu alcalde, Francisco Sellés, qui va liderar la trobada, promovent la col·laboració entre els representants locals i els socis internacionals. Sellés ha destacat la importància de trobar solucions per a les àrees rurals, oferint un futur més prometedor.
La jornada, que ha durat dos dies, ha inclòs un taller central amb la participació d’actors socials de la comarca. Han assistit alcaldes com María Garcia d’Agres, Javier Navarro de Benillup, Agustín Martínez de Gaianes, Pau Pinar de L’Orxa i el mateix Francisco Sellés de Beniarrés. També van participar representants de la societat civil, com Lucía Gadea de Radio Alcoi-Cadena SER, Jordi Ortiz de Propileu Associació Cultural, Encarna Andrés, presidenta de l’Associació de Mestresses de Casa de Beniarrés, i Paco Expósito de l’ASEID (Asociación para el Empleo, la Inclusión y el Desarrollo).
Despoblament i pèrdua de serveis
Durant les discussions, s’ha fet evident la creixent preocupació pel despoblament de les zones rurals. Els representants han subratllat que molts joves abandonen els pobles a la recerca d’oportunitats laborals i educatives a les ciutats, deixant enrere una població envellida. Aquesta tendència planteja reptes socials i econòmics, que les àrees rurals han de superar per retenir la joventut i atraure nous habitants.
També s’ha debatut en torn a la manca de serveis essencials, com l’atenció mèdica i la infraestructura de transport públic, que dificulten la repoblació i el creixement sostenible. L’agricultura, un pilar històric de l’economia rural, també es troba en crisi, amb un desinterès creixent entre els joves per continuar treballant al camp. Les normatives restrictives i la falta de suport econòmic per als agricultors han sigut altres temes de preocupació.
La digitalització: una oportunitat
La digitalització s’ha identificat com una clau per al futur de les zones rurals, destacant la necessitat de millorar l’accés a Internet i altres infraestructures digitals per facilitar el teletreball i atraure noves inversions. Així mateix, s’ha posat en valor el patrimoni cultural com a eina per a revitalitzar les àrees rurals, tant per atraure visitants com futurs residents.
Aquestes discussions, en col·laboració amb els socis internacionals d’Itàlia i Romania, marquen l’inici d’un procés que continuarà fins a l’abril de 2026. L’objectiu és trobar solucions innovadores que facen les àrees rurals més resilients, sostenibles i capaces d’oferir un futur millor a les seues comunitats. La cooperació entre les institucions locals i internacionals serà fonamental per a l’èxit d’aquestes iniciatives, que inclouran la creació d’una plataforma digital per a dotar de ferramentes als gestors de projectes rurals.
