La cura de col·lectius de persones relacionades amb la dependècia és competència exclusiva de les administracions autonòmiques. Totes elles reben diners de la caixa de l’Estat, dels impostos dels contribuents, per a dur a terme aquesta funció. Però, al menys en la Comunitat Valenciana, aquesta tasca corre a càrrec majoritàriament d’associacions sense ànim de lucre que duen endavant aquesta tasca. Tot degut al problema de base: la manca d’infraestructures i professionals que atenguen als usuaris.
Aquests ens es nodreixen tant de les aportacions dels seus socis com de les donacions de particulars i empreses, però sobre tot gràcies a les subvencions que reben de l’administració autonòmica i dels ajuntaments allà on operen. Una realitat que posa en risc la tasca que desenvolupen aquests col·lectius cada vegada que no reben un dels pagaments compromesos.
Amb el finançament anteriorment citat, les associacions de caire social sufraguen la infraestructura, els equipaments i el personal necessari per a atendre als seus usuaris. Però, en molts casos com el de les poblacions de la Foia de Castalla, la manca de serveis públics que atenguen qualsevol mena de diversitat funcional deixa tot en mans d’aquests ens.
La tasca dels ens socials, en risc
A Ibi, després de mesos sense rebre la subvenció municipal, ens com Acodip, AFEM o AFA Ibi ja han alertat de que la seua operativitat està en risc seriós. Però ara, a més de no rebre l’ajuda municipal, també han denunciat que no han rebut des de fa mesos la subvenció de la Generalitat Valenciana. Aquesta multiplica la suma que aporten els ajuntaments, pel que és la que permet el funcionament de les associacions.
Per posar un exemple, associacions com Acodip, que gestiona el Centre Ocupacional Sant Pasqual i dos pisos tutelats amb vora 70 usuaris totals, han deixat de rebre 190.000€ en aquest concepte. El deute de l’administració que comanda el govern que conformen PP i VOX s’acumula des del mes d’octubre, i amenaça amb deixar sense operativitat no sols a aquesta, sinó també a la resta d’associacions socials iberudes.
Nòmines sense pagar pel deute
La situació està impedint que els professionals que duen a terme la seua tasca amb persones amb diversitat funcional atesos per Acodip no puguen rebre la seua nòmina corresponent al mes de gener. Un fet que no els ha impedit, pel moment, continuar oferint el servei que necessiten els usuaris de l’ens, al remat els grans afectats pels impagament que acumulen tant l’Ajuntament d’ibi com, sobre tot, la Generalitat.
Una situació similar es va produir fa aproximadament una dècada, quan des d’Acodip ja van denunciar la manca de subvencions que patien. Associacions com AFEM o AFA Ibi es troben en una tessitura pareguda, al igual que la resta de centres que gestionen associacions de caire social al llarg i ample de tota la Comunitat Valenciana.
Préstecs amb interesos per a pal·liar el deute
La tasca dels ens socials iberuts està duent-se a terme encara gràcies a que aquests han demanat préstecs a l’Institut Valencià de Finances (IVF). Un fet que genera una dicotomia impactant: Generalitat no atorga les subvencions a aquestes associacions, però en canvi sí que ofereix crèdit -amb interesos que generen més despesa per a les associacions- amb que continuar la tasca.
Dit amb altres paraules: l’administració regional guanya diners per atorgar crèdit a col·lectius que estan prestant serveis socials que son competència exclusiva, en aquest cas, de la Generalitat Valenciana. Des d’ens com Acodip es parla d’una mena de privatització encoberta, ja que Generalitat no sols no dona les subvencions, sinó que cobra pels préstecs. En el cas d’aquest ens, el sobrecost pels crèdits ascendeix a més de 18.500€.
La situació és tan preocupant que els 3 ens socials d’Ibi han unit forces per a recaptar, primer que res, el suport unànime de les forces polítiques amb presència a la localitat. La idea és arribar a tindre una veu potent amb la que poder reclamar davant la Conselleria d’Igualtat a València.
