El Govern central ha presentat aquesta setmana els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per a l’any 2023. Les partides pressupostàries que preveu per al proper exercici marcaran les capacitats de cada regió i de cada àmbit econòmic i social per a dur endavant inversions i iniciatives. Tot en un document que abasta un any electoral, el 2023, i que condiciona l’enfrontament polític en totes les esferes. Mentre des de l’Executiu de Pedro Sànchez es valoren com els més socials de la història, des de l’oposició els taquen de pressupostos electoralistes.
L’esborrany -que encara està pendent d’aprovació- preveu un augment del 10% en la xifra total, així com increments en totes les partides. Cosa que possibilitarà pujar les pensions i els salaris dels funcionaris. La Comunitat Valenciana és la quarta en quant a les quantitats que distribueix Moncloa, només per darrere de Catalunya, Andalusia i Madrid. Però paradògicament, la província d’Alacant és, de nou, la pitjor finançada de tota Espanya. Rebrà una tercera part dels fons que li correspondrien per quantitat d’habitants -85€/habitant dels quasi 284 que li correspondrien-.
Infrafinançament històric i crònic
Aquest infrafinançament, que s’acumula des del 2008, crea un desequilibri entre les localitats alacantines i les pertanyents a altres províncies. L’Institut d’Estudis Econòmics de la Província d’Alacant (INECA) xifra eixe desequilibri en més de 3.500M€ des del 2008. Un infrafinançament que impossibilitarà, també en 2023, que les terres alacantines tinguen les infraestructures que requereixen o les inversions necessàries en matèria hídrica i mediambiental.
La manca de fons per a les localitats alacantines que preveuen els PGE de 2023 agreugen, segons INECA, l’agravi comparatiu a una província que té una renda per càpita 6.000€/any inferior a la mitjana nacional -20.000€ a Alacant contra 26.400 a Espanya-.