Joves Agricultors ASAJA Alacant responsabilitza la Conselleria i el Govern de la propagació de les flames per milers d’hectàrees de l’incendi de La Vall d’Ebo, a causa de la seua deixadesa i abandonament del medi rural. ASAJA sol·licita convocar un comité urgent que siga capaç d’elaborar un pla estratègic per mantenir i millorar els cultius i l’ús del territori a la zona de la Muntanya d’Alacant.
Com a bona coneixedora del medi, l’associació agrària va alçar la veu fa unes setmanes per denunciar l’alarmant situació que viu el camp alacantí i en particular les comarques de la Muntanya, amb una disminució del rendiment de la renda agrària, atiada per les elevades despeses que ha d’assumir l’agricultor o ramader, com l’encariment del preu del gasoil i l’abonament, entre altres coses, dona peu a uns camps cada cop més buits que, en deixar de ser rendibles, dificulten el relleu generacional i afavoreixen la despoblació de les zones rurals.
Les dificultats dels sectors rurals
Segona ASAJA, l’Informe del Sector Agrari de 2021 mostra que les terres de cultiu de la Comunitat Valenciana han caigut en picat en un 23% els darrers vint anys (178,5 milers d’hectàrees el 2001 a 136,6 el 2021), mentre que les destinades a pastures i el terreny forestal s’han incrementat en un 22% i un 19% respectivament. Cada cop menys camp agrícola actiu i més superfície abandonada que posa en evidència que són temps molt durs per a un sector al qual, segons lamenta ASAJA Alacant “els nostres polítics menyspreen”.
ASAJA assegura que la crítica situació dels camps calcinats per l’incendi és també un fruit de la indiscriminada trituració dels ametllers a causa de la Xyllella Fastijosa. Un dels municipis més afectats és la Vall d’Alcalà, on les mesures preses per la Conselleria per erradicar-la han deixat bancals erms amb mala herba forestal seca i descontrolada, constituint-se com un perillós agreujant quan cremen els camps.
“Després de l’arrencada massiva d’ametllers ha arribat la completa desolació, i han convertit els camps en autèntics polvorins que han esclatat de la pitjor manera possible”, lamenta José Vicente Andreu, President d’ASAJA Alacant. “Quan les activitats agrícoles i ramaderes cessen, la muntanya guanya terreny de forma descontrolada i queda òrfena d’unes terres actives i custodiades que actuaven com a parapent en cas d’incendi”, assenyala.
Les possibles solucions
ASAJA proposa crear un comité d’urgència en què participen experts en la matèria, agricultors i veïns de zona per plantejar solucions a curt i mitjà termini i per millorar les condicions agràries i revitalitzar les zones rurals. D’aquesta manera, Andreu anuncia que l’associació està ultimant una sèrie de propostes fermes que s’haurien de contemplar en un pla estratègic per mantenir i millorar els cultius de la Muntanya d’Alacant.
Entre les solucions que planteja ASAJA, el president avança que “cal afavorir la rendibilitat agrària i enfortir les cooperatives, així com la implantació de regadius socials per evitar la despoblació, promoure una fiscalitat agrària que reculla les especialitats característiques de la zona, a més de crear una assegurança agrària per a la cirera, un pla de replantació de la Xyllella Fastijosa i una línia de finançament que contemple les necessitats de les empreses agràries i agricultors de les zones afectades”.
ASAJA manifesta que declarar la zona com a catastròfica no és suficient i es pot convertir en una cortina de fum per aparentar que es fa alguna cosa, quan la realitat és que no s’emprenen accions efectives. Amb la DANA del 2019, la declaració de zona catastròfica va suposar un laberint administratiu per als afectats en lloc d’un benefici, sense establir mesures reals que ajuden a prevenir la situació. Andreu assenyala que “l’abast de les mesures després d’aquest incendi ha de ser molt més ambiciós”.
