El President de la Generalitat, Ximo Puig, ha avançat la immediata aprovació d’un Decret Llei que preveu destinar ajudes de 300 euros a les persones treballadores autònomes per pal·liar l’increment dels costos energètics. Segons ha explicat durant la seva intervenció a la sessió de control de Les Corts, el Decret serà aprovat abans que finalitze el mes de juny, quan s’aprove el marc temporal d’ajudes per part del Govern i la Unió Europea, per la qual cosa està previst que aquests ajuts, que assoliran els 45 milions d’euros, es paguen al juliol.
Així mateix, ha explicat que el Consell també té previst destinar a través del Pla Reactiva 50 milions d’euros més per a la indústria que funciona amb gas, especialment taulelleres i empreses auxiliars, que rebran fins a 400.000 euros per empresa.
Finançament autonòmic
D’altra banda, el President ha reiterat la necessitat d’assolir un “gran acord” que incloga tant al Partit Popular com la resta de partits polítics, per aprovar la reforma del sistema de finançament autonòmic, ja que, segons ha assegurat, per revertir aquesta situació “es necessita unitat” no només al Parlament, sinó també en els àmbits social i econòmic.
En aquest sentit, ha valorat que el Govern d’Espanya haja reconegut “des del primer dia” l’infrafinançament que pateix tant la Comunitat Valenciana com també altres autonomies, i ha reclamat que el deute històric generat pel infrafinançament siga assumit per l’Estat. En paral·lel, s’ha referit al suport financer rebut pel Govern de Sánchez, que ha permès a la Comunitat Valenciana disposar de la major quantitat de recursos de la història durant els anys 2020 i 2021.
En concret ha destacat que, al 2020, la Comunitat en va rebre 13.304 milions d’euros entre transferències del model, fons Covid i dèficit autoritzat, fet que va suposar un 24% més que el 2019. El 2021 els fons van assolir la xifra de 13.978 milions, és a dir, un 30% més que el 2018, últim any del Partit Popular al Govern. D’aquesta manera, ha explicat que la Comunitat Valenciana és l’autonomia que més esforç inversor ha fet a Sanitat, Educació i protecció social, amb un augment del 36,6% entre el 2014 i el 2020, fet que ha suposat un creixement set punts percentuals més gran que la mitjana de les autonomies.
El cap del Consell ha subratllat que la Comunitat Valenciana té “els millors indicadors socials i econòmics de la seua història”, i ha comparat la situació actual amb la del 2015, destacant l’increment del nombre a afiliats a la Seguretat Social en prop de 400.000 persones; el descens de l’atur del 23,02% al 12,85%; la reducció a la meitat de l’atur juvenil, que ha passat del 50,65% al 26,82%; o la millora de l’estabilitat laboral, atès que el 2022 un de cada dos contractes és indefinit, davant un de cada 13 de els registrats el 2015.
D’altra banda, ha destacat la millora de la qualitat democràtica i l’estabilitat assolida a la Comunitat gràcies al diàleg social i als pactes amb els agents econòmics i socials, fet que ha contribuït a l’increment de les inversions estrangeres, que s’han duplicat respecte a 2015.
Descentralització
Durant la sessió de control, Ximo Puig ha insistit en la seva aposta per descentralitzar les institucions de l’Estat, com fan altres països federals, i s’ha referit al benefici econòmic que suposa, posant d’exemple els 225 milions d’euros anuals que la seu de la EUIPO reporta a Alacant i la Comunitat Valenciana.
Així mateix, ha exposat els principals objectius del Consell fins a la fi de legislatura, entre els quals ha esmentat aconseguir més fons europeus; elevar a estàndards europeus l’estat de benestar valencià, que ja ha augmentat en 7 punts; liderar la transformació del teixit productiu valencià per aconseguir millorar la productivitat i propiciar la sostenibilitat i la suficiència energètica; i intentar aconseguir un pacte per l’energia per descarbonitzar i aconseguir la sobirania energètica.
Per finalitzar, Puig ha insistit en l’aposta del Consell per millorar l’ocupació, la sanitat, l’educació i l’atenció social, i ha destacat l’increment de fins a 1.000 milions d’euros per al Pla Edificant o els més de 500 milions d’euros del Pla Convivint per ampliar la xarxa de residències.
