La vida al camp és dura i sacrificada degut a les llargues hores de treball a la intempèria que han d’afrontar els professionals del sector, pero també gratificant per a ells. No obstant, el sector primari té una sèrie de problemes que ja formen part quasi endèmica d’ells. És el cas dels baixos preus dels seus productes, que provoquen que els llauradors tinguen que passar penúries per a poder viure d’ells tot i els preus finals inflats als supermercats.
Aquesta és una de les traves que denuncien els sindicats agraris cara a la temporada d’ametla d’enguany. A l’interior alacantí existeixen moltes hectàrees plantades amb ametlers que van a veure minvada la seua producció en torn al 20% per les especials condicions de la passada primavera. Un fet que posarà enca més difícil als llauradors subsistir en plena pandèmia de la Covid19, i que s’afegeix a altre factor preocupant: la caiguda també en el preu del fruit, que ronda el 40% des de 2019. A tots ells cal afegir les plagues de xylella fastidiosa i la vespa de l’ametler.
Amb aquesta situació, els propis llauradors demanen ajudes que els permeten seguir produint a uns preus dignes. Regular els preus entre origen i la destinació final, prioritzar el producte valencià per a productes valencians, promoció de l’ametla valenciana, incentivació dels segurs per a evitar males campanyes com la que s’aveïna o ajudes directes per als llauradors. Són sols algunes de les propostes que llancen els productors d’ametla per a seguir mantenint el seu mètode de vida en unes condicions dignes.
La producció d’ametla en règim industrial a països com els Estats Units està decantant la balança cap a un producte amb menor qualitat i que perjudica seriosament les condicions laborals i vitals dels llauradors de la muntanya.
