Les comarques de la muntanya alacantina han perdut més de 3.600 habitants durant la darrera dècada. Només dos d’elles han vist augmentar el seu veïnat en el lapse 2010-2019 dins d’una realitat que afecta especialment a les poblacions amb menys habitants. La pèrdua de serveis i el risc de no poder suportar prestacions socials són les dos principals preocupacions per una realitat que té en alerta a ajuntaments, mancomunitats, Diputació i Generalitat.
El despoblament és un dels principals problemes que afecta a les localitats amb menys habitants. A l’Alcoià, El Comtat i la Foia de Castalla n’existeixen moltes que compleixen amb aquestes característiques, especialment al Comtat. Gran part d’aquesta zona té una arrel agrícola que allunyada de l’evolució poblacional de les darreres dècades. Exceptuant pocs casos, la població únicament creix a aquelles zones on existeixen molts serveis i que suposen pols de creixement econòmic. La davallada de la natalitat és altre dels paràmetres que afecta a totes les poblacions de l’interior alacantí.
Les dades no enganyen, i l’interior de la província d’Alacant ha vist com la seua població ha anat minvant durant la darrera dècada, que comprèn el lapse de temps entre 2010 i 2019. En total, les comarques de l’Alcoià, El Comtat i la Foia de Castalla han perdut més de 3.600 habitants a les vora 25 poblacions analitzades. Són dades que estableix l’Institut Nacional d’Estadística i que mostren una realitat contra la que les diferents administracions amb competències a la zona volen lluitar.
La pèrdua de població va acompanyada d’un envelliment de la mateixa, ja que creix l’esperança de vida però decreix la xifra de naixements. Un fet que pot redundar, especialment en el cas de les localitats menys habitades, en una reducció dels serveis que la ciutadania té al seu abast. Aquest fet empitjora més encara la situació, ja que posa en marxa una espècie de cercle viciós que acaba deixant a moltes poblacions sense consultoris mèdics, centres educatius o inclús oficines bancàries.
Des dels ajuntaments d’aquest tipus de municipis es llancen mesures orientades a atraure més població per a no veure reduïts els serveis que es presten a cada nucli. No obstant, des de 2010 només dos poblacions de la muntanya alacantina han vist créixer la seua xifra d’habitants. Són Muro i Famorca, i entre les dos únicament sumen aproximadament 380 habitants més. És una data insuficient per a frenar una situació que, en el cas de poblacions com Alcoi o Cocentaina, pareix que s’ha revertit -al menys entre 2018 i 2019- quan totes dos han crescut en població.
L’explicació a la pèrdua contínua d’habitants cal buscar-la en l’augment de la població urbana en detriment de la rural. Els experts alerten de la inviabilitat de la pèrdua de població any rere any per a eixos socials tan importants com les pensions. De fet, únicament divisen possibilitats de millora bé amb un repunt de la natalitat o bé amb població forània que cobrisca aquesta manca.
