Home Alcoi Una altra victòria d’un Deportivo que sap sofrir; Alcoyano 2 Atzeneta 0....

Una altra victòria d’un Deportivo que sap sofrir; Alcoyano 2 Atzeneta 0. Entone el “mea culpa” davant Vicente Parras.

0
SHARE

Que l’Alcoyano 2019-20 és impressionant ho sabem tots, per aixo atresora 23 jornades consecutives sense perdre, 57 punts en el seu caseller i té una afició rendida als seus peus. Avui tenia com a rival a un conjunt que amb el suport financer d’una empresa, és de les plantilles que es componen a cop de talonari, que va començar molt mal la temporada, van anar remuntant, reforçant-se en el mercat d’hivern, tenen un entrenador mediàtic, ja que Albelda va ser un jugador internacional per Espanya i amb una infinitat de partits en Primera Divisió amb el València.

Avui el Collao amb moltíssims afeccionats vinguts des d’Atzeneta, ha presenciat una lliçó de futbol, amb una plantilla la de l’Alcoyano que ha demostrat que el criteri, l’honestedat i el compromís, més la qualitat que atresoren, estan molt per sobre dels diners. I Vicente Parras li ha guanyat la batalla amb molta claredat, sobretot després del descans, on efectivament l’Alcoyano ja guanyava per 1 a 0, però el seu equip sabia molt bé al fet que jugava, madurant la trobada fins a marcar el segon en una jugada de pissarra, deslligant la bogeria en el feu blanc-i-blau. A partir del segon gol, els blanc-i-blaus li amagaven la pilota als taronges de l’Atzeneta, que malgrat realitzar una bona trobada en el Municipal d’Alcoi, mai van inquietar a José Juan. S’han viscut moments emocionants com la substitució del golejador per partida doble, Pau Franch, un xaval de 31 anys que igual que el seu equip viu un moment dolç, i al qual el Collao acomiadava amb una tancadíssima ovació. Óscar Díaz ha tornat després de la lesió, ha debutat en el Collao Mikel Solís, un dels pocs reforços de l’Alcoyano en el mercat d’hivern, i que fora de casa ja havia debutat, però segur que guardarà aquest partit en la seua retina, perquè el Collao com a jugador local és molt Collao.

Per l’Alcoyano van jugar José Juan, Navarro, Raúl González, Rubén Garcés, Mikel Solís, Ali Diakité, Jony Ñíguez, Fran Machado (Óscar Díaz), Juanma Acevedo (Migue Aracil), Pau Franch (Jorge Moltó) i Ruba.

Després d’aquest triomf, el Deportivo continua invicte, amb 57 punts (a 11 punts del 2n Intercity), i la setmana vinent jugaràn a Vila-real enfront del Roda, un conjunt el castellonenc que tracta d’aconseguir la 4a plaça que la té a tan sols 2 puntos. Una altra dada important que ens reflecteix la classificació, és que per exemple tant Alcoyano com Intercity han marcat 45 gols, no obstant això, José Juan només ha encaixat 11 pels 25 del porter del Intercity. Aquesta estabilitat defensiva, aquest treball d’estratègia que desenvolupa Vicente Parras, està marcant la diferència entre els blanc-i-blaus i la resta de competidors. Com els dia al títol d’aquesta crònica, em lleve el barret davant aquest entrenador.

Crònica per Jose Carlos Pla